dimarts, 8 abril de 2014

Àgora- Janema



El nom Àgora té molts significats i s'ha fet servir en molts contextos diferents:

-L'àgora (que vol dir 'mercat') era la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis).Era el centre culturalcomercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Sorgeix rere la caiguda de la civilització micènica i cap al segle VIII aC són una característica essencial de tota polis. La més famosa és l'àgora d'Atenes


-ÀGORA BCN també  és una residència universitària mixta i laica, adscrita a la Universitat de Barcelona. Van obrir les portes el 2006 amb l'objectiu de ser un espai de convivència multicultural, per a estudiants de totes les universitats, de qualsevol formació i carrera professional que necessitin allotjament durant la seva estada a la nostra cosmopolita ciutat.

-Àgora també és un programa de tv3 presentat per Xavier Bosch. En aquest programa s'analitzen les activitats polítiques, econòmiques i científiques de Catalunya i al món.

-Finalment Àgora també és una pel·lícula, és un drama històric de 2009 dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel WeiszLa història se situa en l'any 391 a la ciutat d'Alexandria (Egipte). La seva protagonista és la matemàticafilòsofa i astrònoma Hipàtia que va ser assassinada pels seguidors del bisbe Ciril d'Alexandria el 415

dimecres, 26 març de 2014

ORACLE


Nosaltres hem estat treballant sobre ORACLE, que dins de la mitologia fa referència a un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho) prop de la ciutat de Delfos, on es consultava la divinitat sobre el futur i diferents temes. 

En l'actualitat trobem aquest nom en una gran empresa informàtica nord-americana de gestions electrònica. De fet, cada cop que s'actualitza el programari Java de l'ordinador ens apareix el seu nom.





A banda, L'Oracle és també un programa de Catalunya Ràdio dirigit per Xavier Graset. S'emet les tardes de dilluns a divendres, de 15 a 16h.





El periodista Xavier Graset té un perfil personal a twitter @xgraset amb una imatge ben clàssica ;-)






divendres, 21 març de 2014

Leda i el cigne (Zeus)

Leda i el Cigne, còpia de Cesare de Sesto a partir d'un dibuix perdut de Leonardo da Vinci (1452-1519). Aquesta obra està duta a terme amb la tècnica d'oli sobre fusta de 69.5 x 73.7cm. Es conserva a Wilton House, a Salisbury.

La història de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega que explica de manera al·legòrica les passions i debilitats humanes. Leda era l'esposa de Tindàreu, rei de Laconia a Esparta, qui s'havia refugiat en el regne de Testi, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu va recuperar el seu regne i va ocupar el seu tron ​​amb la seva dona.

La versió més popular d'aquest mite explica que Leda era una dona molt bella, tant que el mateix Zeus la desitjava.Un dia, mentre caminava al costat del riu Eurotas, es va trobar amb un bell cigne que escapava l'atac d'un àguila. El va protegir i es va deixar seduir per aquest, que no era altre que Zeus transformat. Aquesta mateixa nit Leda també es va unir al seu espòs. Com a conseqüència, va posar dos ous, en un d'ells estaven Helena i Pólux (fills de Zeus i per tant immortals), i en l'altre Cástor i Clitemnestra (mortals, fills del rei espartà).

Les Lavinia li hem donat vida aquest quadre, voleu veure com reviu amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)



Podeu veure el vídeo directament tot seguit!

divendres, 7 març de 2014

Judici de Paris

El judici de Paris és una pintura del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina. Mesura 199 cm d'alçària i 379 d'amplada. Es conserva al Museu del Prado de Madrid.

Va serpintat cap a 1638, quan Rubens estava malalt de gota. Encarregat per Ferran d'Espanya, germà del rei Felip IV, després de la seva mort va passar a les col·leccions reials. El 1788, Carles III en va ordenar la crema per considerar-lo impúdic, però la mort del rei va suspendre l'acte. Ressalta la bellesa femenina, idealitzada per Rubens. És un tema mitològic que el pintor ja havia tocat en altres ocasions, però que en aquesta obra arriba a l'excel·lència.

La composició consta de cinc personatges: Paris, assegut sota un arbre; Mercuri, amb els seus atributs, el caduceu i el barret alat, i (al costat oposat) les tres deesses: Venus, acompanyada per un Cupido, Minerva i Juno.

En la realitat augmentada s’ha representat com Paris, el príncep troià germà d'Hèctor, escull de les tres deesses a Venus.

Voleu veure com reviu aquest quadre amb PhoenixARs?

Judici de Paris, de Peter Paul RUBENS

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)

Aquesta realitat augmentada ha sigut representada per A-society; Fàtima Ajanif (Juno), Sawsan Khatira (Minerva), Ambra Sicignano ( Venus), Axel Muller (Paris), i la col·laboració d’un ninot nenuco (Cupido).



Dafne i Apolo

Dafne, nom que en grec significa llorer, era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros, l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneo, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.

Apol·lo i Dafne, de Cornelis de Vos
Apol·lo i Dafne, escultura de Bernini

La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer

Molts escriptors es van inspirar en aquest mite per escriure poemes, alguns exemples són; Garcilaso de la Vega (sonet XIII),Francisco de Quevedo...



Voleu veure com reviuen aquestes obres amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre o de l'escultura quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)


Us afegim els vídeos tot seguit:





Fins ben aviat!


diumenge, 23 febrer de 2014

Premi als Mobile Learning Awards 2014

Com bé sabeu, dijous passat ens van concedir el 2n premi als Mobile Learning Awards en la categoria de millor experiència educativa amb dispositius mòbils.

Havent dinat, amb un nus a l'estómac, vam enfilar l'autopista fins a Barcelona. No sabíem si ens tocaria premi o no. Les bases especificaven tres premis i a la notícia dels finalistes hi havia 8 magnífiques presentacions. Així, després d'unes quantes voltes per culpa de les obres a la Plaça de les Glòries, finalment vàrem aparcar ben a prop de l'Auditori Imagina de Mediapro, lloc on s'entregaven els premis.

Els representants d'illARgonauta davant de l'Auditori Imagina

Un cop acreditats, vàrem entrar a la sala, on ens havien reservat plaça. Faltaven pocs minuts per ales sis de la tarda i es respirava un cert nerviosisme. Alumnat de primària i secundària, professorat, pares, representants de l'organització... Vàrem saludar a alguns amics i coneguts i ens vam asseure a l'auditori.

Una mica més tard, la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va inaugurar l'acte amb un breu parlament.


Llavors, la presentadora va començar a llegir el noms dels premiats a la categoria de millors Experiències educatives amb dispositius mòbils (la nostra).

- Relació oficial de premiats

Anaven pujant les mencions, els accèssits... i nosaltres asseguts... S'havien oblidat dels de Roses? Per un moment vàrem pensar que no es cridarien mai. Finalment, però, ens van anunciar oficialment que teníem el 2n Premi i vàrem pujar cap a l'escenari.

Foto de Dèlia Gámez

Un cop a dalt, la consellera Rigau va provar d'entregar el premi al nostre director, Josep Lluís Tejeda, que va voler que el recollíssim els professors: Francesc Nadal i Jenny Triviño, que vàrem voler que el recollissin les alumnes que havien pogut venir en representació de tot el grup d'illARgonautes: la Clàudia, la Ruth i la Leila.

Després, es va procedir a l'entrega dels premis a les millors Micronarracions audiovisuals (l'any que ve hi hauríem de participar, no trobeu? ;) I, finalment, va cloure l'acte John Hoffman, president de GSMA, entitat organitzadora del Mobile World Congress, amb un divertit parlament on ens va animar a convertir-nos en uns nous Mark Zuckerberg i canviar el món.

Moltíssimes gràcies per una tarda inoblidable!

- Nota de premsa dels premis a la web d'Ensenyament
- Notícia a l'Agència ACN
- Notícia general a La Vanguardia i també més concreta aquí
- El Punt Avui, dominical de 23 de febrer


dimarts, 18 febrer de 2014

Les tres gràcies de Botticelli

Entre les representacions més cèlebres d'aquest grup es poden destacar les de Rafael, la Primavera de Botticelli, l'obra de Rubens, o de Jean Baptiste Regnault, així com un grup esculpit d'Antonio Canova.

Les tres Gràcies, filles de Zeus i Eurínome, simbolitzen la castedat, la bellesa i l'amor. Els artistes es van inspirar en un fresc de Pompeia i van retratar a les Gràcies nues i abraçades com a símbol de l'harmonia suprema que les uneix. Els seus noms són Eufrosine, Talia i Aglaia.

Formaven part del festeig d'Apol·lo o de Venus; es representen amb una rosa, una branca de murta, una poma, un dau o qualsevol altre símbol de les arts liberals a la mà.

 Les tres Gràcies de Sandro Botticelli

La Primavera de Botticelli, amb les Tres gràcies
Voleu veure com reviu aquest quadre amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)




Grup Janema

Les tres Gràcies de Rubens


A "Les tres Gràcies", Rubens va plasmar els cossos contundents de tres dones que s'ajustaven als gustos estètics de l'època.

Segons la mitologia grega, les tres Gràcies eren Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurinome. Acompanyaven les divinitats de l'amor, Afrodita i Eros, i eren les deesses del plaer, l'alegria i les festes.

Rubens va pintar les tres Gràcies formant un cercle, unides pels braços, per una gasa transparent i per la intensa mirada que es dediquen.

L'escena apareix emmarcada pel tronc i la branca d'un arbre, per una garlanda de flors i per una figura de Cupido. Al fons hi ha un paisatge amb animals pasturant.

La nuesa de les tres Gràcies deixa veure els seus cossos rotunds i de pell blanca, característiques que els homes de l'època de Rubens apreciaven molt en les dones


Voleu veure com reviu aquest quadre amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del mosaic quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)





Fins ben aviat!